Ricard Salvat0.0 Durant la dècada de 1950, un jove català anomenat Sandre viu de dispesa en una ciutat alemanya a casa d’un matrimoni jove, Inge i Volker. Sandre es paga la universitat treballant en una fàbrica on coneix obrers immigrants com ell; són els anys del “miracle alemany”. L’amistat de Sandre amb grups diferents de jovent alemany i estranger, el temor d’una Guerra Freda que destruiria definitivament el món i la percepció d’una societat molt més lliure que la que ell ha conegut a Catalunya són els eixos narratius que ens situen en una Europa que vol oblidar l’horror del seu passat més recent i malda per reconstruir-se completament.
Aquesta novel·la de Ricard Salvat va ser l’obra guanyadora del Premi Joanot Martorell (antic Premi Sant Jordi) de l’any 1959. La present edició commemora el 50 aniversari de l’atorgament d’aquell importantíssim premi de les lletres catalanes, el jurat del qual va ser format per Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tarsis i Maria Aurèlia Capmany.
Joan Sales0.0 Premi Joanot Martorell de 1955, és una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts. Es tracta, però, d'una obra que l'autor va anar ampliant en les successives edicions i la traducció francesa (1962), ja més extensa que la catalana va suscitar crítiques molt elogioses, i es va comparar el seu autor amb Dostoievski, Bernanos, Green... La quarta edició (1971) és ja la definitiva, però la darrera part -aquella ampliada-, que portava com a títol "Últimes notícies", esdevindrà en la següent edició El vent de la nit, i serà independent.
Dominada per tres amics joves, que van fer la guerra junts, les dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d'Aragó -cartes de Lluís al seu germà-, i a la rereguarda: escrits de Trini, la companya de Lluís a Juli Soleràs. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el tercer amic, un sacerdot, però amb un salt cronològic important a El vent de la nit, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels seixanta.
Però, al costat de la guerra, presentada sense cap maniqueisme i amb tota la seva cruesa, hi ha l'amor que encarnen dues figures femenines, que freguen el mite, sobretot, la Carlana. La novel·la, de fet, conté una reflexió, profunda sobre el sentit i, especialment, sobre la dificultat de la vida, que només l'amor il·lumina, l'amor humà, però també el diví -que la creu, un símbol autèntic representa. Però, Incerta glòria tracta també d'altres temes cabdals, de la soledat de l'home i del pas del temps, sobretot, mentre mitifica la joventut, aquesta glòria incerta, fugaç, però glòria al cap i a la fi. I és que, partint d'una situació concreta, l'obra esdevé també una reflexió universal sobre una època dramàtica, marcada per les guerres.
Мануэль де Педролу0.0 Un home a prop dels quaranta, mebre de la petita burgesia barcelonina, es prepara per a visitar alguns clients a la tarda, surt del seu domicili, travessa a peu uns quants carrers fins a la parada del tramvia; després d'una llarga espera sota el plujós temps hivernal, puja al tramvia i viatja fins a casa del seu primer client, on entra exactament seixanta minuts després del començament de la història. Aquest argument no representa res més que un prim fil conductor de la novel·la inclòs dins una complexa xarxa de pensaments i associacions del protagonista, Miquel Valls. Mentre el flux de la seva consciència es desenrotlla, el segueix el seu camí per Barcelona i alhora enregistra inconscientment la part de la ciutat que l'envolta. Allò que veu posa en marxa noves cadenes d'associacions. D'aquesta manera, encastada en el monòleg interior de miquel es forma una imatge de la ciutat estrictament personal.
Josep Maria Espinàs0.0 Barcelona, anys 50, un home comú amb una vida insulsa que treballa en un laboratori farmacèutic embalant la mercaderia decideix fer un gir a la seva vida i s’introduirà en el món de l'hampa i el contraban, entrant a formar part d’una banda que amb «seu social» en un petit i fosc bar es dediquen a realitzar viatges en camió a la frontera catalano-francesa, a la recerca de material per col·locar-lo d’estraperlo. Aviat s’adonarà que la mercaderia amb la qual trafiquen no és tan inofensiva com creu, i no són simples flascons de perfum o rellotges…
Com ganivets o flames fou la novel·la amb la qual, gràcies a haver obtingut el premi Joanot Martorell del 1953, es va revelar Espinàs entre el gran públic.
Хавьер Бенгерель0.0 "La família Rouquier", escrita l’any 1944 i guanyadora del premi Joanot Martorell de 1952, és un formidable estudi de caràcters que recull la vida, no tan sols d’una família barcelonina, sinó de tota una època. Es tracta d’un treball minuciós sobre la complexitat de les relacions humanes i la gestió de les emocions, com ara la descoberta de l’amor, la passió i l’angoixa.
Josep Pla0.0 El carrer Estret va guanyar l'any 1951 el primer premi Joanot Martorell de novel·la. A través de la mirada del narrador protagonista, un veterinari acabat d'arribar, i de la veu alegre i curiosa de la seva cuinera, el personatge inoblidable de Francisqueta, el lector coneixerà la vida tranquil·la de Torrelles, una petita població imaginària de la Catalunya contemporània. Apropiant-se d'una coneguda frase atribuïda a Stendhal ("una novel·la consisteix a fer passar un mirall al llarg d'un camí"), Pla aconsegueix fer descobrir al lector la banalitat de la vida quotidiana i l'amarga solitud dels personatges anònims que hi viuen. A mig camí del quadre de costums i de la literatura neorealista, fent novel·la com si no en fes, Josep Pla demostra una vegada més la capacitat inesgotable de la seva prosa per interessar el lector i submergir-lo en una successió d'imatges i d'anècdotes extretes de la realitat, una realitat que és, però, "prodigiosa, inesgotable, grollera i màgica"
Cèlia Suñol0.0 Una jove catalana de família benestant, afectada de tuberculosi, és enviada a un sanatori suís per guarir-se. Allí coneix un jove danès, malalt com ella, i s’hi casa contra la voluntat dels seus parents. Amb una audàcia i una vivacitat narratives —en paraules de Joan Oliver— fora del comú en una opera prima, aquesta novel·la sorprenent, de caire autobiogràfic, representa un cant emotiu i corprenedor a la força invencible de l’amor, a la igualtat entre les persones i a la llibertat. És per això que la censura franquista en mutilà alguns passatges, que han estat restituïts íntegrament en aquesta edició.
